Casa amb jardí i piscina a Oasis, El Vendrell.

A última hora, la llum canvia de lloc. S’estira pel terra, toca la fusta, s’atura un moment sobre la taula de pedra i converteix el jardí en una altra cosa. És llavors quan la casa sembla explicar-se millor. No per la piscina, ni pels metres, ni per tot allò que es pot enumerar en una fitxa.

Sinó per aquesta sensació estranya que algunes cases tenen de continuar una mica més enllà de les parets. Com si la vida no acabés al menjador, ni a la porta, ni tan sols al jardí. A fora hi queda el dia. A dins, les habitacions guarden el seu ordre, els objectes troben lloc i la casa no reclama protagonisme. Simplement acompanya.

Amb els anys aprenem que això és més difícil de trobar del que sembla: un lloc que no intenti impressionar-te cada matí, però que al vespre encara et doni motius per no tenir pressa.