Potser encara no ho sap, però qui acabarà vivint aquí es troba en aquell moment de la vida en què les coses comencen a tenir sentit. No és un nou principi, tampoc un punt d'arribada. És aquell instant en què deixes de buscar i comences a triar. Segurament escolta música mentre cuina. Té llibres en llocs on potser no toca tenir-ne.
De vegades es queda quiet uns minuts mirant per la finestra, amb el cafè a la mà que ja s'ha refredat. No és distracció. És la seva manera d'estar al món. A la terrassa, la tarda té una qualitat especial. La llum cau d'una manera determinada, els sons del barri arriben amortits, i durant uns minuts res no demana res.
Com si el dia fes una pausa just aquí, per a tu. A dins la calma és real. De matins que entren sense estrèpit i diumenges sense agenda. De nits en què la ciutat fa el seu soroll però aquí tot roman quiet, i t'adones que això era exactament el que necessitaves sense haver-ho dit mai. No totes les coses importants s'entenen de seguida.
Algunes, simplement, es reconeixen.
